Dos volums programàtics construeixen les mitgeres i donen continuïtat a l’eixample. Al xamfrà, es genera un espai eminentment urbà, una plaça semicoberta que fa de vestíbul de l’edifici. A l’interior, un espai lineal distribueix el programa. Aquest espai s’alimenta del pati interior d’illa convertit en un jardí amb vegetació autòctona que atorga una sensació de tranquil·litat i repòs a les sales d’espera i treu el cap a la nova plaça d’accés.

La  materialitat de l’edifici dialoga amb les tonalitats volcàniques de la zona amb una façana de ceràmica fosca. El paviment interior també es proposa de terratzo amb tons terrossos i les fusteries de fusta natural introduint calidesa als espais d’estada.

La inèrcia tèrmica i la ventilació creuada son les estratègies utilitzades per aconseguir un bon comportament passiu de l’edifici i reduir el consum energètic.