L’església de la Pietat és l’obra emblemàtica de l’arquitectura del barroc a la ciutat de Vic. El seu campanar és un dels elements que en marquen l’skyline i esdevé una fita reconeixible i emblemàtica.

La intervenció es centra en la recuperació de la imatge original del campanar de la Pietat amb la coberta inclinada de teules ceràmiques propia del barroc (1695) escapçada durant la segona guerra carlina (1846-1849). Per això es realitza un treball de buidat interior de la planta octogonal, destapiant les arcades que s’havien massissat per recuperar l’estètica inicial de la façana.

Per tal de consolidar estructuralment el conjunt es realitza una pell  interior de formigó armat encofrat amb llates de fusta sorrejada que abraça i dóna estabilitat a la pedra de les façanes, molt degradada per la seva composició excessivament sorrenca. Aquesta nova pell serveix de suport per a la nova coberta.

A partir de l’estudi de gravats i pintures de la ciutat de Vic dels segles XVIII i XIX (en què la teulada encara apareixia en el seu  estat original) i d’altres campanars barrocs amb cobertes semblants, es defineixen les proporcions de la nova coberta. Aquesta té una estructura de fusta laminada interior i està revestida amb teules de ceràmica vidriada que reprodueixen la forma i els colors de les teules originals.

Gràcies a una  escala central, es potencia l’accés a la part supeior del campanar i el nou espai esdevé un mirador de 360º cap a la ciutat de Vic.