Escala mirador a la Vall del Paradís

L’escala com a mirador: entre el pes de la terra i la lleugeresa de l’aire. La intervenció recupera un tram perdut del Camí Ignasià a Manresa, unint el Pont Vell i la Creu del Tort fins al Pou de llum.

L’escala salva els 13 metres de desnivell entre la balma inferior i la terrassa superior, obrint una nova mirada de la ciutat cap a la Vall del Paradís, el Cardener i el massís de Montserrat. Separada de la roca, es presenta com un element permeable, que permet veure-hi a través. Una cortina de rodons d’acer filtra el paisatge sense interrompre’l, generant una tensió subtil entre l’interior i l’exterior, entre la protecció i la contemplació.

Tot el projecte s’articula a partir d’un llenguatge material unitari: l’acer. La repetició d’un únic element de barra corrugada de Ø16mm construeix tota l’escala. Aquesta austeritat formal respon a una ètica de la mesura: emprar només el necessari, deixar que la matèria dialogui amb la llum, amb el temps i amb la presència humana.

La combinació de materials estableix un diàleg entre el pes i la lleugeresa, entre la matèria i l’aire. El paviment , també de rodons d’acer, es col·loca sobre les preexistències, deixant respirar el terreny i permetent el drenatge natural de l’aigua.